1999

Codi

SC-1.054.99

Autors

M. Eulàlia Luque Reina

Resum

Les xifres de delinqüència normalment utilitzades són les que deriven de les fonts oficials: les dades policials sobre detinguts, les dades judicials sobre les causes incoades i les xifres penitenciaries, entre d'altres. Tanmateix, hi ha una gran xifra de delinqüència que les dades oficials no recullen. Per això, i per poder comptar amb unes dades que permetin conèixer l'abast de la delinqüència, s'utilitzen dues eines: els informes d'autoinculpació i les enquestes de victimització. La recerca té la finalitat primera de conèixer l'abast que, a Catalunya, té el fenomen criminològic mitjançant les xifres de victimització. Aquest coneixement, però, no es pot assolir si no es relacionen les dades de Catalunya amb xifres homòlogues d'altres països i àmbits geogràfics. El fenomen criminològic que es mesura està conformat pels quatre tipus de delicte que més habitualment afecten qualsevol persona: (1) delictes contra els vehicles; (2) delictes contra els domicilis; (3) delictes contra les persones, i, finalment, (4) delictes contra les relacions familiars. Els objectius específics de la recerca són: (1) conèixer els índexs de victimització dels diferents delictes enumerats; (2) comparar les dades de victimització a Catalunya amb altres derivades de recerques nacionals i internacionals; (3) obtenir dades de victimització quant als diferents àmbits territorials de Catalunya; (4) determinar quines són les característiques de les víctimes; (5) conèixer les mesures de prevenció del delicte que la població catalana adopta i la seva relació amb la victimització; (6) determinar quina és la percepció que els catalans tenen sobre la probabilitat de ser víctima d'un delicte i la seva relació amb la victimització; (7) conèixer quina és la taxa de denúncia del delicte i els motius per no interposar-la; (8) conèixer quina és l'actitud de la població catalana envers la tasca policial, i, finalment, (9) conèixer quina és l'actitud dels catalans enfront de la pena privativa de llibertat i les mesures alternatives de presó. La investigació s'ha dut a terme amb una rigorosa metodologia d'investigació. S'han realitzat 2.836 enquestes efectives a persones seleccionades mitjançant el sistema aleatori estratificat. Totes les comarques de la nostra comunitat autònoma estan representades en la mostra, que està conformada per llars de 332 municipis catalans. Dels resultats obtinguts, cal destacar que l'índex de victimització obtingut per al total de Catalunya és del 19,5%, De forma que es pot dir que aquesta taxa de victimització és de les més baixes de l'Europa Occidental en l'any 1996, en pràcticament tots els delictes que s'han estudiat.

Àmbit

Victimologia

Any

1999

Documents

Publicació en llibre:
Luque, E. (1999). Les víctimes del delicte. Col·lecció "Justícia i Societat", núm. 20. Barcelona: Generalitat de Catalunya

Disponible a la biblioteca del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Descriptors

victimologia / recerca / Catalunya / delinqüència / estadístiques

Codi

SC-3.098.99

Autors

Andreu Peláez Artacho
Andreu Estany Ricart

Resum

La recerca que es presenta, cal situar-la dins de l'àmbit de la jurisdicció de menors i, concretament, dins de l'execució de les mesures educatives en medi obert. Es pretenen estudiar dos supòsits molt significatius que poden donar-se en el decurs de l'execució de les mesures. El primer i el segon tenen a veure amb l'incompliment de la mesura judicial de llibertat vigilada per part d'un menor. Així mateix, es vol presentar quines serien les variables que intervenen en el fet que un menor incompleixi una mesura judicial com la que es descriurà, i en els criteris que hauria de seguir el professional de l'execució per definir un incompliment. També es vol analitzar, en el marc dicotòmic control-relació d'ajuda de la mesura, les estratègies que s'utilitzen i que són necessàries per assolir un adequat vincle educatiu entre el menor i el professional. Un segon aspecte que es pretén és estudiar la possibilitat que l'actual legislació de menors, i també la futura Llei penal juvenil, permet deixar en suspens, o, fins i tot, deixar sense efecte l'execució de la mesura judicial (alçament). Alhora que es vol copsar en quins supòsits pot sol·licitar-se i quines conseqüències pot tenir en un menor a qui se li ha imposat la mesura de llibertat vigilada i que ha observat una bona evolució, la qual fa innecessària la continuïtat del seguiment del professional. Es creu que aquests dos aspectes no han estat suficientment estudiats ni desenvolupats, la qual cosa es demostra per la quasi inexistent bibliografia sobre el tema i que seria susceptible d'un estudi a nivell de la intervenció professional, que podria flexibilitzar i dinamitzar l'execució de les mesures. També, en el decurs de l'estudi hi ha hagut diverses dificultats relacionades amb la manca d'una definició operativa del que s'entén com incompliment, i en la recollida de dades. Durant els anys en què s'ha centrat aquest estudi no hi ha hagut un registre de seguiment tant dels casos que han donat lloc a un incompliment com tampoc dels que s'ha donat un alçament anticipat de la mesura per bona evolució. Per aquesta raó, principalment, el nombre de casos descrits i estudiats en la recerca que es presenta ha estat petit.

Àmbit

Justícia juvenil

Any

1999

Documents

Disponible a la biblioteca del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Descriptors

llibertat vigilada / justícia juvenil / medi obert / justícia penal

Codi

SC-3.096.99

Autors

Francisca Cano López

Resum

La recerca pretén rastrejar els expedients incoats pel Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona, durant els primers anys del seu funcionament; la influència que sobre els discursos i les pràctiques jurídiques centrades en la infància esguerrada va exercir la confluència de dos corrents de pensament nascuts el segle passat: el positivisme i el correccionalisme. Per tal d'assolir aquesta fita s'ha fet una aproximació a la ideologia tutelar i s'ha desenvolupat el comentari de la legislació espanyola inserida en aquest àmbit, amb un recorregut històric, que es caracteritza per la imposició sobre un tipus d'infància considerada viciosa, amoral i perversa d'unes pràctiques que es pretenien previsores i d'assistència. Els nens i nenes deficients moralment o fisiològicament són un greu problema per a l'Estat ja que, si acaben sent delinqüents, els costos socials i econòmics generats poden arribar a ésser molt elevats. Cal, des d'aquesta perspectiva, actuar abans que el problema es presenti o sigui més accentuat mitjançant l'aplicació d'un discurs tutelar i protector. La creació dels tribunals tutelars de menors suposen un veritable resum i compendi d'aquesta visió paternalista. La inclusió, en l'estudi, de casos concrets de nens i nenes enjudiciats pel Tribunal Tutelar de Menors de Barcelona entre els anys 1921 i 1931 és, sens dubte, la seva novetat més interessant, atès que fins l'actualitat els expedients no havien inspirat l'interès de cap projecte d'investigació.

Àmbit

Justícia juvenil

Any

1999

Documents

Disponible a la biblioteca del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Descriptors

protecció de menors / tribunals / menors

Codi

SC-3.095.99

Autors

Begoña Uribesalgo Micás

Resum

L'objecte d'estudi d'aquesta recerca és la comesa reeducadora i reinseridora atorgada a les institucions privatives de llibertat per part de la legislació espanyola en matèria penitenciaria. Partint d'aquest objecte d'estudi, la finalitat del treball és doble: per una banda, analitzar els mecanismes que preveu la llei per aconseguir la reeducació i la reinserció social del penat i veure la seva aplicació real i efectiva, i, per una altra, comprovar l'eficàcia de l'ideal resocialitzador, tenint en compte el marc en el qual es vol dur a terme; és a dir, la institució privativa de llibertat. A través d'una exhaustiva anàlisi del text legislatiu, d'una extensa recerca bibliogràfica i d'una important investigació de camp duta a terme al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, dels objectius inicials sorgeixen bàsicament tres conclusions finals. En primer lloc, es constata que, en termes generals, la reeducació i la reinserció social propugnades per la llei no s'assoleixen. En segon lloc, es conclou que aquests dos propòsits no s'aconsegueixen, almenys en els termes que la llei estableix per dur-los a terme. En aquest sentit, trobem tres elements que impossibiliten la resocialització: intentar dur-la a terme en el marc d'una institució privativa de llibertat, a través del càstig o de la pena, i organitzada en un sistema progressiu de naturalesa premial. Per últim, la tercera conclusió a la qual s'arriba és que l'ideal resocialitzador serveix a la pràctica a fins disciplinaris, en altres paraules, respon a un objectiu latent diferent del manifestat, la disminució del conflicte dins la institució.

Àmbit

Presons

Any

1999

Documents

Disponible a la biblioteca del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Descriptors

presons / reinserció social / preses / tractament penitenciari / dones / Barcelona