Conversem amb Emma Gumbert, Consol Major del Consolat de Mar

Advocada laboralista, mediadora i consolessa major del Consolat de Mar, Emma Gumbert reflexiona sobre la gestió dels conflictes, la mediació i el valor de l’escolta en l’àmbit de la justícia.

1. Recentment, has participat com a ponent en dues activitats formatives impulsades pel CEJFE adreçades a jutges o altres professionals de la justícia. Què li ha aportat aquesta experiència i quins aspectes creu que desperten més interès entre la judicatura quan es parla de mediació?

Ha estat una experiència especialment enriquidora perquè m'ha permès compartir espai amb professionals que gestionen conflictes d'una gran complexitat humana i jurídica. Sovint s'associa la mediació únicament a una tècnica o a un procediment alternatiu de resolució de conflictes, però en aquestes sessions he percebut un interès creixent per comprendre què hi ha darrere dels conflictes i com les dinàmiques relacionals condicionen qualsevol procés de resolució.

Crec que desperta especial interès la possibilitat d'incorporar eines que permetin entendre millor les necessitats de les parts, afavorir la comunicació i generar espais de diàleg més efectius. Més enllà del coneixement normatiu de la mediació, hi ha una curiositat creixent per les habilitats que fan possible gestionar les tensions i els desacords de manera constructiva.

2. En una societat cada vegada més diversa i complexa, quines competències relacionades amb la mediació considera que haurien de formar part de la formació de qualsevol professional de l'Administració de justícia?

La complexitat social actual exigeix complementar l'excel·lència tècnica i jurídica amb competències relacionals. La capacitat d'escolta activa, la comunicació efectiva, la gestió emocional, l'empatia, la formulació de preguntes que facilitin la reflexió i la comprensió de les dinàmiques del conflicte són habilitats cada vegada més necessàries.

No es tracta que tots els professionals de la justícia esdevinguin persones mediadores en el sentit professional, sinó que incorporin una mirada que els permeti comprendre millor les persones i les relacions que hi ha darrere dels expedients. Entendre el conflicte no només des de la seva dimensió jurídica sinó també des de la seva dimensió humana contribueix a una justícia més propera i eficaç.

3. Encara hi ha àmbits on la mediació és poc coneguda o poc utilitzada. Quin paper poden jugar la formació i les institucions públiques per estendre una autèntica cultura del diàleg i de la gestió constructiva dels conflictes?

La formació és una eina essencial, però no suficient per si sola. Les institucions públiques tenen un paper fonamental en la construcció d'una autèntica cultura del diàleg. Això implica no només promoure el coneixement de la mediació, sinó també fomentar una manera diferent d'entendre el conflicte.

En aquest sentit, és important superar la idea que la mediació i els MASC serveixen només per descol·lapsar la justícia. El seu valor principal no és alleugerir el sistema, sinó oferir vies de resolució de conflictes que, sovint, s'ajusten millor a les necessitats reals de les parts i poden resultar igual o més satisfactòries que el litigi.

Durant molt de temps hem associat el conflicte a un problema que cal evitar o resoldre des de la confrontació. La mediació ens recorda que el conflicte és una realitat inherent a les relacions humanes i que pot ser gestionat de manera constructiva. Per això és important que la cultura del diàleg impregni els espais formatius, les organitzacions i les institucions.

4. Si hagués de transmetre una idea als professionals que avui es formen al CEJFE, quin seria el principal aprenentatge o convicció que ha adquirit al llarg de la seva trajectòria en l'àmbit de la mediació?

Probablement, la convicció que el conflicte no és el problema, sinó la manera com el gestionem. I, en aquest sentit, un dels aprenentatges més importants ha estat entendre que cal distingir entre conflicte i litigi: el conflicte és inherent a les relacions humanes, mentre que el litigi n’és només una de les possibles vies -jurídica i formalitzada- a través de la qual aquest conflicte es manifesta o s’aborda.

Al llarg dels anys he pogut comprovar que darrere de molts conflictes hi ha persones que necessiten ser escoltades, compreses o reconegudes, més que una discrepància jurídica. No sempre serà possible arribar a un acord, però gairebé sempre és possible millorar la qualitat del diàleg.

La mediació m'ha ensenyat que escoltar no és una actitud passiva, sinó una eina poderosa de transformació. I també que les habilitats relacionals no són un complement accessori del coneixement jurídic, sinó una competència essencial per construir una justícia més humana, més eficaç i més propera a les necessitats de la ciutadania.