Conversem amb... Laura Díez Bueso

Laura Díez Bueso és actualment magistrada del Tribunal Constitucional i catedràtica de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona. Amb una dilatada trajectòria en l’àmbit acadèmic i de l’Administració pública, ha estat vicepresidenta del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya i directora general d’Assumptes Constitucionals al Ministeri de la Presidència. Experta en organització territorial i drets fonamentals, la seva visió combina el rigor acadèmic amb l’experiència en l’alta magistratura de l’Estat.

Recentment, el TC ha aprovat sentències innovadores en temes de la màxima repercussió i rellevància social. I, a més, ho ha fet en relació amb qüestions molt diverses, que abasten des del dret a l’habitatge a drets fonamentals com l’avortament i l’eutanàsia.

El TC ha de compassar la seva jurisprudència als canvis i noves realitats que afecten els ciutadans i la societat en el seu conjunt. Només d’aquesta manera pot considerar-se que duu a terme degudament la seva tasca, especialment en el cas de constitucions com la nostra, que es va aprovar l’any 1978 i que gairebé es manté intacta. Aquesta necessitat d’adaptació del text constitucional als canvis i a les noves realitats a través de la jurisprudència constitucional ha provocat, per exemple, que en sentències recents hem igualat els drets dels menors de famílies monoparentals als nascuts en famílies biparentals o que ens hàgim pronunciat sobre els límits de la llibertat d’expressió a les xarxes socials.

El paper de la formació és fonamental. L’impacte que les nostres sentències tenen en l’activitat de la judicatura i de la resta d’operadors jurídics fa imprescindible crear espais d’intercanvi de coneixement i de contacte. El TC és el màxim intèrpret de la Constitució, però no ha d’oblidar-se en cap moment que tots els operadors jurídics l’apliquen constantment, en el seu dia a dia, a partir dels criteris establers a les nostres sentències.

D’acord amb el que acabo d’expressar, el paper és cabdal. D’una banda, perquè tots els professionals de la justícia no només coneguin amb detall la nostra jurisprudència, sinó també perquè comprenguin els raonaments que sustenten les decisions del TC, que algunes vegades no són fàcils d’entendre per les peculiaritats de la interpretació constitucional. I de l’altra, el paper del CEJFE com a punt de trobada també és cabdal perquè el mateix TC sigui coneixedor de la realitat on es projecten les seves decisions. Tot plegat, per establir un diàleg permanent en les dues direccions.

En el cas de constitucions com la nostra, aprovada gairebé fa mig segle, la seva funció de reflectir la pluralitat de valors de la societat i d’integrar-los pot debilitar-se amb el pas dels anys. En aquest context, el TC adquireix un gran protagonisme perquè té la tasca de reinterpretar la Constitució i adaptar-la a les noves perspectives i realitats socials. Aquestes noves interpretacions situen el Tribunal en una posició més exposada a la crítica legítima, tant jurídica com social. Tanmateix, aquesta tasca resulta inexcusable per tal que la nostra Constitució no esdevingui pel decurs del temps una norma buida i obsoleta, sinó que continuï sent el màxim referent normatiu que cohesiona la nostra societat.