Conversem amb... la Sra. Elena Pérez, secretària de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima

És difícil determinar els aspectes més rellevants, ja que és la suma de totes les experiències laborals, els diferents aprenentatges assolits, la relació amb diferents persones, companyes i companys de feina, el que m’ha permès tenir una visió àmplia de les organitzacions, que puc aportar a aquesta nova responsabilitat.

He tingut la sort de poder treballar en diverses administracions: l’Administració General de l’Estat, l’Administració de la Generalitat de Catalunya i l’Administració local, amb funcions molt diverses, i aquesta polivalència organitzativa i funcional crec que és el que més em defineix com a professional, alhora que em prepara per a la responsabilitat que suposa la Secretaria.

Un aspecte molt rellevant ha estat la meva experiència com a funcionària de serveis penitenciaris amb funcions de servei d’interior, educadora i psicòloga, en diversos centres penitenciaris. Van ser els primers anys de la meva vida laboral, una conseqüència lògica i vocacional de la meva formació com a psicòloga i criminòloga.

No puc deixar d’esmentar l’etapa que vaig passar a la Direcció General de Serveis Penitenciaris de la Generalitat de Catalunya exercint diverses responsabilitats, la qual cosa em va permetre apropar-me a l’àmbit penitenciari des d’un punt de vista organitzatiu.

Els anys passats a la Secretaria General del Departament de Justícia desenvolupant responsabilitats en gestió de personal, negociació col·lectiva i prevenció de riscos laborals també van suposar una inestimable experiència, ja que vaig incorporar coneixements i experiències generalistes i no únicament vinculades a l’àmbit penitenciari.

Per últim, el fet d’exercir funcions de direcció de personal, negociació col·lectiva, prevenció de riscos laborals i polítiques d’igualtat a l’Administració local ha estat una experiència inestimable, atès que es tracta d’una administració amb trets diferencials.

Les prioritats són múltiples: van des de la millora de l’atenció a la víctima dels delictes fins a la potenciació de la formació professional com a eina de reinserció, per esmentar prioritats d’abast molt diferent. Malgrat això, si se n’han de destacar algunes, es podria parlar de tres eixos principals:

El primer és millorar la qualitat de vida de les persones sotmeses a alguna mesura d’execució penal i garantir que totes rebin una atenció especialitzada i uns programes específics, tenint en compte la diversitat cultural, social, d’identitat i de gènere, amb una atenció especial a la salut mental, la prevenció de suïcidis i el nivell de vulnerabilitat. En la mateixa línia, cal incrementar l’oferta i la participació en programes d’intervenció, educatius, i de formació i capacitació professional.

Un segon eix és impulsar els mitjans d’acostament a la comunitat, l’obertura social dels serveis de mesures penals, potenciar la participació social, i assolir un increment de les mesures en medi obert i de les mesures penals alternatives.

El tercer eix és millorar la motivació i el clima laboral, amb una incidència especial en la valoració de les condicions de treball i la salut i el benestar del personal al servei de l’execució penal, així com establir un nou model de selecció i formació del personal, i enfortir la funció directiva i els sistemes de promoció i desenvolupament professionals.

Cal indicar que la identificació de les prioritats és una tasca conjunta i que cap d’aquests objectius no es pot assolir sense l’esforç del conjunt dels professionals de l’àmbit de les mesures penals, la reinserció i l’atenció a la víctima.

La formació ha estat essencial en la implantació de les polítiques relatives a l’execució penal. La rellevància de la formació és un tema fora de tota discussió.

La formació inicial permet que el personal s’incorpori en contextos professionals complexos que requereixen una formació teòrica i pràctica acurada.

Els programes que permeten compartir el coneixement acumulat i l’expertesa també esdevenen una eina essencial en l’aprofitament del talent del nostre personal.

La formació que es fa de manera contínua permet actualitzar els coneixements i les innovacions de l’àmbit de l’execució penal.

Com ja és sabut, un nou repte per abordar és la valoració de l’impacte de la formació en la feina quotidiana, així com els processos d’acompanyament posterior del personal de nova incorporació dins de la formació inicial.

L’abordatge de la perspectiva de gènere, de la igualtat entre dones i homes a l’àmbit de les mesures penals, és tot un repte, en el qual ja s’han produït avenços, però requereix un impuls més gran.

La valoració de la igualtat entre les persones internades en un centre o sotmeses a altres mesures penals exigeix una revisió acurada i la implantació d’accions concretes per garantir aquesta igualtat entre dones i homes.

Igualment, cal adoptar una perspectiva de gènere en l'enfocament de l'aplicació de les mesures penals a les dones, i això en relació amb tots els vessants.

Les últimes recerques del projecte Gènere i execució penal del CEJFE i de l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista suposen una aportació inestimable per concretar les mesures que s’han d’adoptar. Parteixen d’una reflexió teòrica, acadèmica i empírica de la realitat de la situació de la dona que orienta les línies d’actuació respecte de la igualtat entre dones i homes a l’àmbit de les mesures penals.